ESSOMBA O EL RESSENTIMENT CONTRA ELS CATALANS

 

Essomba, de pare camerunès, ha aprofitat l'emissió del penós documental de TV3 sobre l'esclavitud i els catalans per exhibir el seu odi contra nosaltres.

Però a aquest privilegiat apparàtxik de la UAB i militant d'ultraesquerra els catalans l'importem ben poc. Escomet en contra nostra en ser europeus. Perquè, encara que alguns no se n'adonin, ho som.

Poc l'importen les queixes dels qui li recorden que els catalans no som pitjors que, per exemple, els mateixos negres que van esclavitzar i traficar amb altres negres. Qui només van deixar de fer-ho arran de la pressió dels europeus.

En aquest sentit és més probable que ell mateix descendeixi per via paterna d'esclavistes que els catalans a qui blasma per l'esclavisme. 

És tracta de fer-nos partícips de la suposada culpa blanca per, un cop ens hi haguem resignat tal com espera, pretendre legitimar el seu odi contra nosaltres. Tal com han fet equivalents seus contra la resta d'europeus.

Perquè la veracitat històrica no l'interessa. Allò que el mou és el ressentiment contra els blancs, així també contra els catalans, que pretén justificar així.

Cal tenir present que masses de negres i altres equivalents comparteixen aquest ressentiment en contra nostra. Ens diuen alguns babaus nostrats, tanmateix, que cal tolerar el seu assentament entre nosaltres.

Què en pot sortir malament, obcecats com estan pel seu odi, atès això?

MALALTÍS ANTIRACISME A YALE

"The Yale College Council (YCC) suggested that white students let black students pass them in dining hall lines in order to 'celebrate black joy,' according to an email obtained by the Daily Caller News Foundation. In honor of Black History Month, Yale Student Body President Leleda Baraki on Wednesday told 'Yalies' to let their black friends skip a busy dining hall line and to lay their jacket down over a puddle so their 'black friends can walk with ease,' according to the email obtained by the DCNF. The YCC also suggested that students support the black-owned restaurants in the area."

La suposadament prestigiosa i seriosa Universitat de Yale als EUA permet que delirants activistes d'ultraesquerra en prenguin el control i desfermin el seu odi contra els eurodescendents.

Fins extrems ridículs com és copsa. En estar més interessats en humiliar-los que en altra cosa. D'això en diuen igualitarisme i antiracisme. Tot a major glòria dels negres i semblants. 

El segrest per l'esquerra de les universitats als EUA però també Europa, com a Catalunya, és una trista realitat.

L'APPARÀTXIK DE TV3 I D'ULTRAESQUERRA JORDINA ARNAU

Jordina Arnau

"Els mitjans de comunicació han d'eliminar qualsevol argument que no sigui sòlid. No han de caure en el morbo que generen aquests debats i han de blindar els drets" proclama Jordina Arnau a TV3.

Sembla que massa sovint s'hi troba un comissari polític d'ultraesquerra dins dels periodistes. Especialment a TV3. 

Amatents de censurar primer i properament de criminalitzar com delicte d'odi qualsevol parer que no es sotmeti a la seva sinistra  ideologia.

No pot sobtar que sigui TV3 qui es converteixi en mitjà per pretendre justificar la dèria lliberticida d'aquests activistes polítics que es fan passar per periodistes.

És hilarant que Jordina Arnau parli de "blindar drets" quan malda oberta i explícitament de negar el dret dels catalans a ser informats amb equanimitat i no adoctrinats.

Val a dir que el nacionalsocialisme i el feixisme que els obsessiona de vèncer són recordats contínuament com els màxims antagonistes del seu Sistema pels qui com aquesta en són els apparàtxiks. 

En ser l'excusa per pretendre justificar l'imposició de la seva ideologia. L'antifeixisme va ser creat per l'estalinisme com un dels pretexts per desfermar els seus genocidis contra els europeus.

Perquè, en realitat, això no va de drets sinó de poder. D'assolir-lo per qualsevol mitjà, mentint, distorsionant i censurant barroerament per exemple, per enquistar-s'hi perpètuament.

Ens prometen un món curull de drets, d'harmonia i felicitat. Però, a desgrat seu i de la seva censura distorsionadora, coneixem bé què van ser l'URSS de Stalin o la Xina de Mao.

És presenten com antisistema quan són uns agents imprescindibles del Sistema vigent per eliminar qualsevol pensament i expressió crítics contra aquest.

Són púrria i, com a tal, cal combatre'ls.

LA PRESUMPTA DEMOCRÀCIA A OCCIDENT I

Deux militants de Reconquête 77, lors d'un collage d'affiches, ont été violemment attaqués et blessés à coups de couteau par des antifas à Montévrain. Ils ont été transportés à l'hôpital de Jossigny pic.twitter.com/N8TUkH9swG

— Reconquête 77 ! Seine et Marne (@Reconquete_77) March 11, 2022

L'impunitat que gaudeix l'ultraesquerra antifeixista, al servei del poder que l'empra per reprimir la dissidència com és copsa, només fa que atiar-ne la covarda violència contra qui desafia els seus amos.

Zemmour és imperfecte, és susceptible de crítica d'entrada per part dels identitaris, però te prou coratge i lucidesa per denunciar la substitució etnocultural dels francesos per la immigració. 

És palesa aixi la feblesa i fragilitat del Sistema. Perquè, sinó, atia en atorgar-les impunitat les agressions de la gossada antifeixista contra els patriotes? 

És per això que són agredits qui donen suport a Zemmour. En no haver arguments per justificar el crim que s'està perpetrant contra els autòctons d'Europa només resta pretendre silenciar-los mitjançant la força.

PELS ANTIFEIXISTES SOM CULPABLES TOTS ELS ALEMANYS I EUROPEUS

 

L'ultraesquerra antifeixista ens odia

"(...) Es ist ein Ort der Stille und des Gedenkens, an dem an die Opfer des Zweiten Weltkrieges erinnert werden soll.​ Doch in der Nacht zu Montag zerstörten Linksextreme die Gedenkstätte 'Tränenmeer' auf dem Dresdner Heidefriedhof.​ In einem Schreiben bekennt sich eine 'Autonome Aktionsgruppe Dresden Entnazifizieren' zur Tat. Sie rechtfertigt ihre Zerstörung mit den Worten: '..., die Toten waren keine Opfer, sie waren Täterinnen und Täter.'“​

L'ultraesquerra antifeixista torna a mostrar el seu odi contra els alemanys i europeus en destruir l'escultura "Tränenmeer"  o "Mar de Llàgrimes" al cementiri de Heidefriedhof a la ciutat alemanya de Dresden. 

La commemoració del seu brutal bombardeig pels britànics i estatunidencs a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, el seu reconeixement a les més de 100.000 víctimes alemanyes i el seu esperit de reconciliació els ha enfurismat.

L'"Autonome Aktionsgruppe Dresden Entnazifizieren" o "Grup Autònom d'Acció Desnazificadora de Dresden" hi ha fet un pintada on proclama que "(...) die Toten waren keine Opfer, sie waren Täterinnen und Täter" o dit altrament "(...) els morts no van ser víctimes, van ser perpetradores i perpetradors".

Viuen de la perpetuació, gairebé 80 anys després, de la culpa alemanya i europea pels luctuosos i malaurats fets esdevinguts al decurs d'aquella guerra. 

Quin futur ens espera als europeus, inclosos els catalans, en cas de no fer front a aquesta gentalla? 

Només faran que furgar a la ferida per mantenir-la oberta perpètuament. Fins que ens hi dessagnem psicològica i espiritualment. Deixant-nos inermes front la imposició dels seus dogmes i dels conflictes que aquests generen.