LA INEXORABLE DEGENERACIÓ DEL LIBERALISME

Jove francès, 1916. Per Paul Strand

"(...) s’abandona l’aspiració liberal a la igualtat per endinsar-se en el mar de les definicions com a gai, afroamericà, LGTBI, i a centrar la seva ira, no tant en contra de la desigualtat de la renda, l’injust repartiment de la riquesa, el desigual accés a la cultura, sinó contra allò que consideren la font del mal absolut. Un mal absolut que se sol definir com a home, blanc, heterosexual, de mitjana edat, i altres característiques que l’identifiquen com a l’opressor per se. O el que és el mateix, el bé i el mal no tenen a veure amb les bones o males accions concretes, sinó per “ser” una cosa o una altra. Un blanc és racista per naturalesa. Un afroamericà o un llatí és víctima per naturalesa. Sense matisos, sense proves, sense tenir en compte les circumstàncies concretes."

La creença dels liberals en la igualtat absoluta, en la seva imposició com fita, és tan pretesament noble com clarament irracional. És per això que, en adonar-se de la seva impossibilitat, els seus fanàtics creients han cercat un boc expiatori per culpar-lo del que ha estat sempre un previsible fracàs.

El culpable només podia ser l'home europeu heterosexual. És contra qui pateixen una obsessiva propensió a mesurar-s'hi. És l'objecte del seu ressentiment en palesar-se la desigualtat quant altres identitats en tants àmbits. Desigualtat que, segons diuen els liberals, és resultat d'una presumpta i mil·lenària conspiració nostra. 

Culpar-nos de tots els seus mals és el més fàcil pels liberals. Més que fer una radical i desmitificadora autocrítica de la seva creença en la igualtat absoluta. Per supèrbia, així com per viure'n política i acadèmicament, defugen de fer-la. Palesant-se la seva deshonestedat així com l'estupidesa dels qui insisteixen en creure'ls.

Alguns és resignen patèticament a la culpa blanca. N'hi ha molts més qui, tanmateix, s'adonen del que succeeix. Gosant de rebutjar-la. Esdevenint l'enemic a abatre pels liberals doblement. Pel simple fet de ser europeus i, a més, per no prostrar-s'hi quan aquests els blasmen com causa primigènia dels mals del món. 

Arran de la insubmissió de tants blancs a conceptes com el de "white privilege" els mateixos liberals s'han inventat el no menys denigrant racialment de"white fragility". Perquè el problema que som els europeus i eurodescedents pels liberals s'agreuja en rebatre racionalment la seva xerrameca d'odi racial en contra nostra. 

Què fan els liberals en palesar-se la seva misèria ideològica i moral? No recapaciten sinó que reblen la seva esmentada actitud irracional. En inventar-se aquest nou concepte amb que, en síntesi, malden un altre cop d'humiliar-nos mitjançant la caricaturització més pèssima possible. Perquè, no importa el que fem, tot serà emprat en contra nostra. En haver-nos reduït a encarnació del mal.

Els catalans, com europeus que som, no ens en deslliurem. La nació catalana és un dels llocs d'Europa on més estralls fa el liberalisme. S'hi copsa com malgrat l'agònica situació de la identitat catalana massa dels nostres repeteixen les collonades malintencionades dels liberals. Celebrant i donant suport suïcidament al seu atiament de l'assentament il·limitat d'immigrants a la nostra terra.

Tothom arreu del món és mereix viure amb dignitat. Però els catalans i la resta d'europeus no tenim perquè sacrificar-nos per compensar la incapacitat fins ara d'alguns per aconseguir-ho. Especialment quan es pretén que ho fem per excusar el fracàs de la criminal i irracional creença en la igualtat absoluta. En nom de qui, cal recordar-ho, s'han perpetrat els pitjors genocidis.