ENTRE LA DECADÈNCIA O EL REVISCOLAMENT SOCIAL I IDENTITARI

 

"El presidente puede ser convincente, tiene los datos en la cabeza, sobre todos los temas, nacionales e internacionales, de agricultura y de industria, de tecnología y de geopolítica. El problema, quizás, se deriva precisamente de su excesiva preparación y brillantez, de su racionalidad. Le cuesta empatizar con la gente que se guía por las emociones. Tiene imagen de primero de la clase, arrogante, y a un sector de gente cae antipático. Algunos lo detestan de verdad." "Macron no sólo succionó a gran parte del establishment socialista, sino que entró a saco también en los cuarteles de la derecha republicana."

És ben conegut que el Reagrupament Nacional és el primer partit de la classe treballadora a França. Pel que és absurd sobtar-se per l'abrandat discurs social de Le Pen aquests dies. Mentre que Macron és l'home del capitalisme globalitzador qui la condemna a la precarització i empobriment. A més de forçar-ne el desarrelament identitari mitjançant l'atiament de la immigració en contra seva.

Perquè al factor social cal afegir l'identitari. Jean Luc Mélenchon, l'ultra d'esquerra al servei de l'Establishment, ha guanyat àmpliament als llocs reduïts a assentaments immigrants sovint islamitzats com els de Paris en rebre el suport de qui els habiten. Especialment dels joves immigrants. Mentre que Marine Le Pen ha gaudit del suport de la majoria de joves francesos.

Palesant així la divisió identitaria entre francesos i immigrants que s'aprofundeix més que no redueix. Malgrat dècades d'adoctrinament, propaganda així com de repressió multiculturals i multiracials per imposar el mestissatge massiu. 

És copsa així el fracàs de l'experiment d'enginyeria social i etnocultural que té França com un dels seus principals objectius a Europa. Arran del rebuig de cada cop més francesos, revoltats contra el seu minvament i eventual extinció arreu de la seva terra, però també de cada cop més immigrants. Entre qui destaquen els musulmans amatents d'islamitzar Europa i no d'assimilar-s'hi. 

Els mitjans i les expertes llumeneres que empren per pretendre validar el seu adoctrinament hostil als drets socials i identitaris dels europeus, sempre esbiaixats en favor de l'esquerra o directament del Sistema, albiren molt esverats el futur. En adonar-se que no el controlen. És pel que titllen de babaus que actuen irracionalment als francesos que voten Marine Le Pen. Per pur despit i frustració.

Macron i el Sistema que encarna tracten amb menyspreu els francesos. Com un fet obsolet i amortitzat. Com una nosa. Enaltint els immigrants com el futur. Aquest és un dels motius bàsics del vot al RN. Qui se'n preocupa en lluitar pel seu futur tant identitari com social. Com pot així sobtar el suport que rep? Que, tenint present el barroer i brut acarnissament mediàtic i polític que pateix, és escruixidor.

És molt significatiu que Macron representi tant l'Establishment de dreta com d'esquerra. Alhora que Le Pen gaudeix del suport dels francesos abandonats per l'esquerra i que volen garantir un futur per la seva identitat. Ja fa temps que la divisió entre esquerra i dreta ha estat superada per la del capitalisme globalitzador i el nacionalisme. Els obsolets són qui encara pretenen que existeix la primera dicotomia.

Guanyi o no Le Pen és obvi que aquest enfrontament, entre qui creu en Europa i qui malda de destruir-la per imposar una distòpia social i identitària, es perfila cada cop amb més nitidesa. Encara que la victòria de Marine suposaria un gran èxit per tots els europeus, també els catalans, que creiem en el nostre futur.