 |
| Combatents feixistes de les Brigate Nere |
"(...) retreu a l'alcalde que fos 'revalidada la ciutadania honorària a Mussolini, que encara té molts seguidors al seu territori i a la mateixa Europa, que té poca memòria'. L'alcalde d'Anzio lamenta la decisió de Bruck, que, segons ell, menysprea 'tota la ciutat', distingida amb la Medalla d'Or al Mèrit Civil per 'l'admirable exemple' de reconstrucció física i social després dels violents combats de la guerra. Mussolini té la ciutadania honorària d'Anzio des del 1924 i cap alcalde l'hi ha retirat, ni els tres comunistes, ni els dos socialistes, ni el republicà, ni el de la Democràcia Cristiana, tal com ha recordat l'alcalde actual."
Candido de Angelis, batlle d'Anzio, defensa la memòria, història i identitat de la seva ciutat Anzio, d'Itàlia i d'Europa front el ressentiment de l'escriptora jueva Edith Bruck.
Reduir-les al període de 6 anys al decurs del que va desfermar-se la guerra, com Bruck vol, suposa limitar-les als trists fets que van esdevenir-s'hi.
Hem fet ja prou dol, des de fa gairebé 80 anys, per les víctimes de la guerra.
Recrear-nos-hi morbosament, a perpetuïtat com pretén Bruck, obeeix només a la seva ànsia d'estigmatitzar-nos negativament i per sempre més als europeus. A la seva ànsia de venjança.
Cal combatre contra l'imposició de la nostra amnèsia quant a la nostra memòria històrica i identitària.
Cal reivindicar la nostra llarga memòria. Limitar-la al temps entre 1939 i 1945 és d'un reduccionisme caricaturesc i absurd.
Centrar obsessivament la nostra identitat en els tràgics fets que van succeir llavors és un atemptat en contra del nostre futur.
Europa no va morir a aquella nefasta guerra. Al contrari del que alguns voldrien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada