PIKETTY I LA RACIALITZACIÓ DEL CAPITALISME

 

Genocidi dels blancs al decurs de la Rebel·lió d'Haití

"(...) Su tema es la desigualdad. O, dicho de otra manera, la larga historia del avance hacia la igualdad." "(...) en muchos países, como el suyo, las clases trabajadoras votan opciones nacionalistas y populistas" "(...) hay una marcha hacia la igualdad que viene de lejos, que es un fenómeno de largo plazo y que se nutre a veces de revoluciones, pero más generalmente de rebeliones, de peticiones de más igualdad. Es un movimiento que comenzó a finales del siglo XVIII, sobre todo con la Revolución Francesa y también con la rebelión de esclavos en Santo Domingo." "(...) Este tipo de transformaciones no pueden hacerse respetando las reglas del régimen precedente. En un momento dado habrá una ruptura institucional. Siempre es así." "(...) Estamos creando un sistema que nos estallará en la cara." "(...) pensaba en el norte y el sur. ¿Y en el norte? Lo podemos llamar revolución. Siempre ha habido revoluciones en la historia: 1968 y 1945 lo fueron."  

És inversemblant que el francès Thomas Piketty, activista d'esquerra i prestigiós economista, ignori que la rebel·lió dels negres a Haití a començament del segle XIX per ell esmentada va culminar en un genocidi indiscriminat contra els europeus allà assentats. 

És fa difícil destriar el matís entre l'amenaça i l'advertència als europeus i eurodescendents fet en esmentar específicament aquesta truculenta rebel·lió, el genocidi contra els blancs que va desfermar-s'hi, com referent històric de l'esclat que diu estar-se covant en contra nostra. Arran de la desigualtat existent avui entre el Nord i el Sud. 

Piketty palesa així ser un bon exemple d'europeu presumptament intel·ligent que és recrea malaltissament en el més sòrdid masoquisme etnocultural i, a més, malda d'encomanar-lo a la resta d'europeus. 

Ho és també dels que insisteixen encara en idolatrar l'igualtat malgrat haver-se perpetrat els pitjors genocidis al segle XX en el seu nom. Dels que, tanmateix, s'esveren histèricament en sentir parlar d'identitat, però únicament de l'europea, adduint que ha motivat el patiment de molta gent. Palesant-ne la flagrant hipocresia.

Molts compatriotes de Piketty, així com cada cop més europeus incloent els catalans, s'adonen d'aquesta hipòcrita contradicció. Són qui voten als nacionalistes i populistes creixentment. Per assegurar un futur digne, lliure i segur a la seva nissaga front qui sembla desitjar-li els pitjors dels mals només per ser-ho.

Ell i llumeneres semblants els hi retreuen la seva consciència identitària europea i, al nostre cas, catalana. Però què n'esperen després de proclamar-los culpables dels problemes del Sud i afirmar que en patiran la venjança i violència racials? Poden esperar-ne una altra resposta després de suggerir que considera el genocidi dels blancs a Haití un legítim precedent del que ens espera?

Val a dir que l'identificació que fan entre els europeus i els mals del capitalisme en suposa la racialització. Ens en fan l'encarnació, li posen un rostre europeu, fent-nos servir de boc expiatori mitjançant el que deslliurar-se de la previsible i irada reacció del Sud. Cal que aquest és rebel·li contra la rapinya que pateix, sí, però sense caure en aquest parany.

El trencament institucional que Piketty diu inexorable no s'assolirà humiliant i exterminant els europeus, ja sigui mitjançant la seva dissolució per la immigració o directament per un genocidi com l'haitià, però per alguns resulta més fàcil assenyalar-nos com responsables i beneficiaris dels mals que el capitalisme infligeix al Sud.

Cal pensar i actuar revolucionàriament sense confondre's d'enemic. Cal que cadascú lluiti des de la seva terra, des de la seva identitat etnocultural, contra qui realment hi atempta. Contra els abusos del capitalisme apàtrida i, en el pitjor sentit de la paraula, cosmopolita. Delerós d'abolir fronteres i, alhora, identitats. Exactament com l'esquerra que Piketty representa.